Les insígnies seràn per:
- Una bona audició
- Tocar dos peces a la flauta
- Compondre un ritme senzill
martes, 19 de enero de 2016
Classbadges
He preparat 3 insígnies per a recompensar el vostre treball al llarg de la unitat. En aquesta pàgina classbadges.com podreu comprovar els premis que podreu obtindre. Cal entrar com alumne a la classe R8PCOSIU i es podrá veure el que podreu aconseguir.
Les insígnies seràn per:
Les insígnies seràn per:
domingo, 17 de enero de 2016
Anar al concert
Per a finalitzar aquesta unitat cal anar a un concert i després ho avaluaré.
Per a introduir l'activitat podem començar preguntant als alumnes i alumnes si alguna vegada han assistit a un concert (o, si escau, han vist un concert en directe per televisió) i si han observat com es comportava el públic (si estaven en silenci, ballaven, aplaudien). Al llarg del curs els diferents grups del col·legi assisteixen a alguns concerts de música clàssica, seria important elaborar un fullet amb instruccions explicant quins han de ser les normes de comportament en aquestes ocasions. El fullet podria lliurar-se a l'alumnat d'aquells grups que van a realitzar una eixida.
Per a saber exactament quins són aqueixes normes, a més del que han observat en els vídeos llegiran un document amb instruccions. Allí trobaran idees precises que podran utilitzar per a elaborar el fullet.
- Què s'explica en el text?
- Què cal fer abans que comence el concert?
- Com cal comportar-se durant el concert?
- Quan cal aplaudir?
- Què cal fer quan acaba el concert?
Normes per a anar al concert
 |
| Imagen Concierto © Meredith Bell Bajo Licencia Creative Commons BY-SA 2014 |
Per a introduir l'activitat podem començar preguntant als alumnes i alumnes si alguna vegada han assistit a un concert (o, si escau, han vist un concert en directe per televisió) i si han observat com es comportava el públic (si estaven en silenci, ballaven, aplaudien). Al llarg del curs els diferents grups del col·legi assisteixen a alguns concerts de música clàssica, seria important elaborar un fullet amb instruccions explicant quins han de ser les normes de comportament en aquestes ocasions. El fullet podria lliurar-se a l'alumnat d'aquells grups que van a realitzar una eixida.
Per a saber exactament quins són aqueixes normes, a més del que han observat en els vídeos llegiran un document amb instruccions. Allí trobaran idees precises que podran utilitzar per a elaborar el fullet.
- Què s'explica en el text?
- Què cal fer abans que comence el concert?
- Com cal comportar-se durant el concert?
- Quan cal aplaudir?
- Què cal fer quan acaba el concert?
Normes per a anar al concert
- Arriba puntualment. Una vegada que el concert haja començat no podràs entrar.
- Entra en la sala i asseu-te *ordenadamente.
- Si portes un mòbil o un rellotge amb alarma apaga-la.
- Roman assegut mentre toquen els músics.
- No comes en la sala.
- Aplaudeix al final de cada peça, no entre moviments.
- No xiules ni crides.
- Al final has d'eixir *ordenadamente i amb tranquil·litat.
- No et quedes en els passadissos conversant.
- Gaudeix del concert.
martes, 12 de enero de 2016
Coneixes les 10 obres de música clàssica més interpretades en el món?
Els clàssics mai moren i les grans composicions musicals de tots els temps no deixen d'interpretar-se en les sales de concerts de tot el món, la qual cosa permet elaborar un rànquing de les peces que més sonen en els principals auditoris, a pesar que en molts casos els seus autors les van compondre fa més d'un o dos segles, i fins i tot tres.
La consultora Bachtrack acaba de publicar la llista de les obres de música clàssica més representades durant el 2015, basada en més de 28.000 concerts programats en escenaris de tot el planeta. Beethoven és, sens dubte, el compositor estavella amb tres de les seues simfonies situades en el top 10. I, en contra del que poguera semblar, solament una obra de Mozart està en la llista, i en novena posició.
En canvi, el músic de Salzburg ha sigut el més interpretat al llarg de 2015, seguit per Beethoven, la qual cosa ha representat un canvi de lideratge respecte a l'any anterior, que va estar encapçalat pel compositor alemany. La resta d'autors les partitures dels quals més s'han interpretat són, per ordre: Bach, Brahms, Tchaikovsky, Schubert, Haydn, Ravel, Sibelius i Shumann. El cas que més crida l'atenció és el de Sibelius, que ha saltat del lloc 27 al 9 hagut de, especialment, a la celebració de la seua 150 aniversari, la qual cosa va portar a programar la seua música en molts auditoris en forma d'homenatge.
Respecte a les òperes, Verdi encapçala la llista amb la seua Traviata, una posició que ha arrabassat a Puccini amb la seua Bohème (que ocupa ara la sisena posició). La segona òpera més representada a nivell mundial ha sigut Li nozze de Figaro de Mozart, seguida de Carmen de Bizet, La Flauta màgica de Mozart i Madama Butterfly de Puccini.
Així doncs, el *top 10 simfònic queda repartit de la següent manera:
1. Simfonia número 5 de Beethoven
El mateix compositor va estrenar el seu opus 67 en el Theater an der Wien de Viena el 22 de desembre de 1808. Considerada una de les obres més importants de tots els temps, les seues primeres notes (ta-ta-ta-chan), conegudes com el motiu de la destinació, resulten inconfusibles i han format part d'infinitat de temes de gèneres moderns, com el rock.
2. Mesías de *Haendel
Haendel va compondre el seu famós oratorio en sol tres setmanes, en 1741, estant a Londres, i es va estrenar oficialment a Dublín un any després. Narra la vida de Jesús i se sol representar en Nadal perquè el primer dels tres actes està dedicat a l'advent i al naixement de Crist.
3. Concert per a violí de Sibelius
El músic finlandés va compondre el seu opus 47, l'únic que va dedicar a un sol instrument, en 1903, pensant en el virtuós violinista Willy Burmester. L'obra, de gran complexitat tècnica per al violí solista, es va estrenar sota la batuta del propi Sibelius, però Burmester no va poder acudir i va ser substituido per un violinista que no va estar a l'altura de la dificultat executora que requeria la seua partitura. El compositor va descartar aquesta versió i la definitiva va ser estrenada pel també compositor Richard Strauss amb la Berliner Philharmoniker, una altra vegada sense Burmester i també amb l'absència de Sibelius.
4. Simfonia número 5 de Tchaikovsky
Tchaikovsky va ser l'encarregat de dirigir l'estrena de la seua simfonia *opus 36 a Sant Petersburg al novembre de 1888. El compositor mai es va sentir a gust amb aquesta obra, a la qual considerava inferior a la Quarta Simfonia. Ambdues tenen en comú un leitmotiv dedicat per força de la destinació
5. Concert per a violí de Mendelssohn
La fama que va collir el segon concert que Mendelssohn escrivia per a violí, va provocar que el seu *opus 64 eclipsara per complet la seua primera obra dedicada a aquest instrument. El compositor alemany va pensar en el concertista *Ferdinand David, qui li va ajudar en els passatges més tècnics. Mendelssohn no va poder dirigir l'estrena de l'obra, que sí va comptar amb la participació de David en la Gewandhaus de Leipzig el 13 de març de 1845.
6. Simfonia número 7 de Beethoven
Beethoven va aprofitar un retir de salut per a compondre la que ell mateix va considerar una de les seues millors obres. El músic alemany va dirigir l'estrena al desembre de 1813 a Viena amb una orquestra repleta de músics de primera i a pesar que ja li costava sentir els pianos, segons expliquen músics contemporanis a l'artista. És especialment conegut l'Allegretto, el segon dels quatre moviments, que l'orquestra va haver de repetir com a propina en finalitzar la primera audició.
7. Simfonia número 1 de Brahms
El compositor romàntic alemany va tardar catorze anys a concloure la seua primera simfonia, que es va estrenar al novembre de 1876 sota la batuta del seu amic Felix Otto Dessoff. Pressionat pels quals ho consideraven l'hereu de Beethoven i la seua famosa autocrítica i inseguretats van contribuir al retard de la composició. Hi ha qui va considerar que aquesta simfonia podria haver sigut la Desena de Beethoven, un elogi enverinat que Brahms mai va encaixar bé.
8. Simfonia número 6 de Beethoven
La famosa pastoral de Beethoven es va estrenar el 22 de desembre de 1808 en el mateix concert en què es va interpretar també per primera vegada la Cinquena Simfonia. Amb aquesta composició Beethoven pretén descriure simfònicament la naturalesa i trenca amb l'estructura clàssica, en incorporar cinc moviments, un més de l'habitual.
9. Eine Kleine Nachtmusik de Mozart
Encara es desconeix per què Mozart va compondre La Xicoteta Serenata Nocturna, la n.º 13 per a cordes en sol major, una de les seues obres més conegudes i estrenada a l'agost de 1787. Comptava amb cinc moviments, però s'ha perdut la partitura d'un d'ells. Es podria considerar una compassió màgica, una obra mestra en la qual el músic de Salzburg solament va utilitzar nou simples notes repetides de mil formes.
10. Concert per a Violí de Brahms
Brahms va crear una obra d'una gran dificultat tècnica per a l'instrument solista pensant en el seu amic i virtuós Joseph Joachim, que la va estrenar sota la batuta del compositor al gener de 1879.
 |
| Fotografía Violines © John Nakamura Bajo Licencia Creative Commons BY-SA 2.0 2008 |
La consultora Bachtrack acaba de publicar la llista de les obres de música clàssica més representades durant el 2015, basada en més de 28.000 concerts programats en escenaris de tot el planeta. Beethoven és, sens dubte, el compositor estavella amb tres de les seues simfonies situades en el top 10. I, en contra del que poguera semblar, solament una obra de Mozart està en la llista, i en novena posició.
En canvi, el músic de Salzburg ha sigut el més interpretat al llarg de 2015, seguit per Beethoven, la qual cosa ha representat un canvi de lideratge respecte a l'any anterior, que va estar encapçalat pel compositor alemany. La resta d'autors les partitures dels quals més s'han interpretat són, per ordre: Bach, Brahms, Tchaikovsky, Schubert, Haydn, Ravel, Sibelius i Shumann. El cas que més crida l'atenció és el de Sibelius, que ha saltat del lloc 27 al 9 hagut de, especialment, a la celebració de la seua 150 aniversari, la qual cosa va portar a programar la seua música en molts auditoris en forma d'homenatge.
Respecte a les òperes, Verdi encapçala la llista amb la seua Traviata, una posició que ha arrabassat a Puccini amb la seua Bohème (que ocupa ara la sisena posició). La segona òpera més representada a nivell mundial ha sigut Li nozze de Figaro de Mozart, seguida de Carmen de Bizet, La Flauta màgica de Mozart i Madama Butterfly de Puccini.
Així doncs, el *top 10 simfònic queda repartit de la següent manera:
1. Simfonia número 5 de Beethoven
El mateix compositor va estrenar el seu opus 67 en el Theater an der Wien de Viena el 22 de desembre de 1808. Considerada una de les obres més importants de tots els temps, les seues primeres notes (ta-ta-ta-chan), conegudes com el motiu de la destinació, resulten inconfusibles i han format part d'infinitat de temes de gèneres moderns, com el rock.
2. Mesías de *Haendel
Haendel va compondre el seu famós oratorio en sol tres setmanes, en 1741, estant a Londres, i es va estrenar oficialment a Dublín un any després. Narra la vida de Jesús i se sol representar en Nadal perquè el primer dels tres actes està dedicat a l'advent i al naixement de Crist.
3. Concert per a violí de Sibelius
El músic finlandés va compondre el seu opus 47, l'únic que va dedicar a un sol instrument, en 1903, pensant en el virtuós violinista Willy Burmester. L'obra, de gran complexitat tècnica per al violí solista, es va estrenar sota la batuta del propi Sibelius, però Burmester no va poder acudir i va ser substituido per un violinista que no va estar a l'altura de la dificultat executora que requeria la seua partitura. El compositor va descartar aquesta versió i la definitiva va ser estrenada pel també compositor Richard Strauss amb la Berliner Philharmoniker, una altra vegada sense Burmester i també amb l'absència de Sibelius.
4. Simfonia número 5 de Tchaikovsky
Tchaikovsky va ser l'encarregat de dirigir l'estrena de la seua simfonia *opus 36 a Sant Petersburg al novembre de 1888. El compositor mai es va sentir a gust amb aquesta obra, a la qual considerava inferior a la Quarta Simfonia. Ambdues tenen en comú un leitmotiv dedicat per força de la destinació
5. Concert per a violí de Mendelssohn
La fama que va collir el segon concert que Mendelssohn escrivia per a violí, va provocar que el seu *opus 64 eclipsara per complet la seua primera obra dedicada a aquest instrument. El compositor alemany va pensar en el concertista *Ferdinand David, qui li va ajudar en els passatges més tècnics. Mendelssohn no va poder dirigir l'estrena de l'obra, que sí va comptar amb la participació de David en la Gewandhaus de Leipzig el 13 de març de 1845.
6. Simfonia número 7 de Beethoven
Beethoven va aprofitar un retir de salut per a compondre la que ell mateix va considerar una de les seues millors obres. El músic alemany va dirigir l'estrena al desembre de 1813 a Viena amb una orquestra repleta de músics de primera i a pesar que ja li costava sentir els pianos, segons expliquen músics contemporanis a l'artista. És especialment conegut l'Allegretto, el segon dels quatre moviments, que l'orquestra va haver de repetir com a propina en finalitzar la primera audició.
7. Simfonia número 1 de Brahms
El compositor romàntic alemany va tardar catorze anys a concloure la seua primera simfonia, que es va estrenar al novembre de 1876 sota la batuta del seu amic Felix Otto Dessoff. Pressionat pels quals ho consideraven l'hereu de Beethoven i la seua famosa autocrítica i inseguretats van contribuir al retard de la composició. Hi ha qui va considerar que aquesta simfonia podria haver sigut la Desena de Beethoven, un elogi enverinat que Brahms mai va encaixar bé.
8. Simfonia número 6 de Beethoven
La famosa pastoral de Beethoven es va estrenar el 22 de desembre de 1808 en el mateix concert en què es va interpretar també per primera vegada la Cinquena Simfonia. Amb aquesta composició Beethoven pretén descriure simfònicament la naturalesa i trenca amb l'estructura clàssica, en incorporar cinc moviments, un més de l'habitual.
9. Eine Kleine Nachtmusik de Mozart
Encara es desconeix per què Mozart va compondre La Xicoteta Serenata Nocturna, la n.º 13 per a cordes en sol major, una de les seues obres més conegudes i estrenada a l'agost de 1787. Comptava amb cinc moviments, però s'ha perdut la partitura d'un d'ells. Es podria considerar una compassió màgica, una obra mestra en la qual el músic de Salzburg solament va utilitzar nou simples notes repetides de mil formes.
10. Concert per a Violí de Brahms
Brahms va crear una obra d'una gran dificultat tècnica per a l'instrument solista pensant en el seu amic i virtuós Joseph Joachim, que la va estrenar sota la batuta del compositor al gener de 1879.
Música i esport
Alexandra Lamont i els seus col·legues de la Universitat de Keele a Regne Unit han esbrinat per què és millor córrer escoltant música. Concretament, música que ens agrada, perquè augmenta la concentració alhora que redueix la sensació d'esforç durant l'entrenament i en el moment de la competició.
Açò és aplicable independentment del tipus de música que escoltem i, almenys, a diversos esports. En concret, la recerca va corroborar aquests efectes en futbolistes, jugadors de bàsquet i corredors.
En alguns esports, no obstant açò, sí cal ser musicalment selectius. Concretament, si el teu és el golf, gens millor que escoltar jazz. D'acord amb una recerca recent de la Universitat de Clarkson, sobre el '*green' és més fàcil aconseguir que la pilota entre en el clot amb menys colps quan el golfista escolta jazz alhora que juga. Ni el rock, ni el country ni la música clàssica ni l'hip-hop assorteixen el mateix efecte, segons publicaven els investigadors en la revista 'Journal of Athletic Enhancement'.
D'altra banda, la resistència física quan realitzem un exercici cardiovascular millora fins a un 15% mentre sona la música. Així ho van demostrar científics de la Universitat de Brunel en un treball que va publicar la revista 'Journal *of Sport&Exercise Psychology'. En l'experiment, més de 12.000 esportistes van escoltar cançons mítiques de Queen, els Xarxa Hot Chilli Peppers i Madonna i van experimentar en les seues pròpies carns que el rendiment augmentava un 15% enfront de quan s'exercitaven sense cap melodia de fons.
A més, els esportistes van assegurar que se sentien més satisfets i gaudien més treballant a una alta intensitat, pròxima en molts casos a l'extenuació física. Segons els autors del treball, açò s'explica perquè quan sona la música interpretem de forma diferent els símptomes de cansament i resistim més esforç físic que si es fa el silenci.
A açò cal sumar-li que si escoltem música alhora que ens exercitem ens tornem més intel·ligents. En concret, tal com es podia llegir en la revista 'Heart&Lung' fa uns mesos, el rendiment cognitiu, la capacitat d'abstracció i la fluïdesa verbal milloren considerablement quan es combina l'exercici, que transforma per a bé el nostre sistema nerviós, i la música, que millora les funcions cognitives per diferents vies en el cervell.
El sistema circulatori també ix guanyant quan la música sona. Científics del Centre Mèdic de la Universitat de Maryland a EUA van demostrar fa uns anys que escoltar una cançó pot beneficiar al sistema cardiovascular.
Concretament, analitzant la resposta dels gots sanguinis amb ultrasons mentre escoltem música, Michael Miller i els seus col·legues van comprovar que el diàmetre dels gots, mesurat en la part alta del braç, augmenta un 26% amb la nostra música favorita. Un efecte més o menys similar als beneficis de fer exercici físic, que fa que la combinació de música i esport siga altament recomanable.
Açò és aplicable independentment del tipus de música que escoltem i, almenys, a diversos esports. En concret, la recerca va corroborar aquests efectes en futbolistes, jugadors de bàsquet i corredors.
En alguns esports, no obstant açò, sí cal ser musicalment selectius. Concretament, si el teu és el golf, gens millor que escoltar jazz. D'acord amb una recerca recent de la Universitat de Clarkson, sobre el '*green' és més fàcil aconseguir que la pilota entre en el clot amb menys colps quan el golfista escolta jazz alhora que juga. Ni el rock, ni el country ni la música clàssica ni l'hip-hop assorteixen el mateix efecte, segons publicaven els investigadors en la revista 'Journal of Athletic Enhancement'.
D'altra banda, la resistència física quan realitzem un exercici cardiovascular millora fins a un 15% mentre sona la música. Així ho van demostrar científics de la Universitat de Brunel en un treball que va publicar la revista 'Journal *of Sport&Exercise Psychology'. En l'experiment, més de 12.000 esportistes van escoltar cançons mítiques de Queen, els Xarxa Hot Chilli Peppers i Madonna i van experimentar en les seues pròpies carns que el rendiment augmentava un 15% enfront de quan s'exercitaven sense cap melodia de fons.
A més, els esportistes van assegurar que se sentien més satisfets i gaudien més treballant a una alta intensitat, pròxima en molts casos a l'extenuació física. Segons els autors del treball, açò s'explica perquè quan sona la música interpretem de forma diferent els símptomes de cansament i resistim més esforç físic que si es fa el silenci.
A açò cal sumar-li que si escoltem música alhora que ens exercitem ens tornem més intel·ligents. En concret, tal com es podia llegir en la revista 'Heart&Lung' fa uns mesos, el rendiment cognitiu, la capacitat d'abstracció i la fluïdesa verbal milloren considerablement quan es combina l'exercici, que transforma per a bé el nostre sistema nerviós, i la música, que millora les funcions cognitives per diferents vies en el cervell.
El sistema circulatori també ix guanyant quan la música sona. Científics del Centre Mèdic de la Universitat de Maryland a EUA van demostrar fa uns anys que escoltar una cançó pot beneficiar al sistema cardiovascular.
Concretament, analitzant la resposta dels gots sanguinis amb ultrasons mentre escoltem música, Michael Miller i els seus col·legues van comprovar que el diàmetre dels gots, mesurat en la part alta del braç, augmenta un 26% amb la nostra música favorita. Un efecte més o menys similar als beneficis de fer exercici físic, que fa que la combinació de música i esport siga altament recomanable.
viernes, 8 de enero de 2016
Beneficis de la música
El cervell té dos hemisferis definits. Una part abstracta (hemisferi dret) i l’altra racional (hemisferi esquerre). Dins de l’abstracta es troba la part artística i les habilitats musicals . Els dos hemisferis estan entrellaçats i es complementen. Així, si desenvolupem la part artística tot el cervell incrementarà el seu potencial.
El llenguatge musical, tocar un intrument, cantar,… És a dir, fer música:
– Ajuda al desenvolupament de la persona, augmenta l’inteligència, psicomotricitat i creativitat.
– Millora el llenguatge, la memòria, la conducta, l’inteligència espacial i la capacitat d’atenció.
– Millora l’estat anímic.
– La persona aprèn mètodes de treball, té cura dels detalls i aprèn a planificar les seves tasques (deures de l’escola, feina, organització del temps,…)
– Les notes a l’escola milloren perque els nens que fan música tenen més facilitat pels idiomes, matemàtiques i comprensió lectora.
– És un exercici mental i físic que ajuda als adults a manterir la ment desperta.
– Relaxa, elimina les tensions quotidianes. Amb la pràctica dels instruments, sobretot els de vent o el cant, buidem el cos dels nervis acumulats amb la tècnica de la respiració.
– És una forma d’expressió que apropa a tots aquells que participen d’un grup instrumental, coral o orquestra. S’aprèn a treballar en equip i a respectar el compromís del grup a través de l’assistència als assaigs.
– És un remei per la timidesa i la por escènica. A la nostra escola fem concerts al llarg de tot el curs perque els alumnes es vagin acostumant a sortir a l’escenari davant del públic. Ajuda a superar les seves pors i guanyen seguretat i confiança. Trepitjar l’escenari genera una experiència que afavoreix, amb el temps, la capacitat de parlar en públic amb més facilitat.
– Aprenem un nou llenguatge, desenvolupem l’oïda, l’agilitat, l’independència de les mans i aconseguim una millor cordinació física.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)