 |
| Fotografía Violines © John Nakamura Bajo Licencia Creative Commons BY-SA 2.0 2008 |
La consultora Bachtrack acaba de publicar la llista de les obres de música clàssica més representades durant el 2015, basada en més de 28.000 concerts programats en escenaris de tot el planeta. Beethoven és, sens dubte, el compositor estavella amb tres de les seues simfonies situades en el top 10. I, en contra del que poguera semblar, solament una obra de Mozart està en la llista, i en novena posició.
En canvi, el músic de Salzburg ha sigut el més interpretat al llarg de 2015, seguit per Beethoven, la qual cosa ha representat un canvi de lideratge respecte a l'any anterior, que va estar encapçalat pel compositor alemany. La resta d'autors les partitures dels quals més s'han interpretat són, per ordre: Bach, Brahms, Tchaikovsky, Schubert, Haydn, Ravel, Sibelius i Shumann. El cas que més crida l'atenció és el de Sibelius, que ha saltat del lloc 27 al 9 hagut de, especialment, a la celebració de la seua 150 aniversari, la qual cosa va portar a programar la seua música en molts auditoris en forma d'homenatge.
Respecte a les òperes, Verdi encapçala la llista amb la seua Traviata, una posició que ha arrabassat a Puccini amb la seua Bohème (que ocupa ara la sisena posició). La segona òpera més representada a nivell mundial ha sigut Li nozze de Figaro de Mozart, seguida de Carmen de Bizet, La Flauta màgica de Mozart i Madama Butterfly de Puccini.
Així doncs, el *top 10 simfònic queda repartit de la següent manera:
1. Simfonia número 5 de Beethoven
El mateix compositor va estrenar el seu opus 67 en el Theater an der Wien de Viena el 22 de desembre de 1808. Considerada una de les obres més importants de tots els temps, les seues primeres notes (ta-ta-ta-chan), conegudes com el motiu de la destinació, resulten inconfusibles i han format part d'infinitat de temes de gèneres moderns, com el rock.
2. Mesías de *Haendel
Haendel va compondre el seu famós oratorio en sol tres setmanes, en 1741, estant a Londres, i es va estrenar oficialment a Dublín un any després. Narra la vida de Jesús i se sol representar en Nadal perquè el primer dels tres actes està dedicat a l'advent i al naixement de Crist.
3. Concert per a violí de Sibelius
El músic finlandés va compondre el seu opus 47, l'únic que va dedicar a un sol instrument, en 1903, pensant en el virtuós violinista Willy Burmester. L'obra, de gran complexitat tècnica per al violí solista, es va estrenar sota la batuta del propi Sibelius, però Burmester no va poder acudir i va ser substituido per un violinista que no va estar a l'altura de la dificultat executora que requeria la seua partitura. El compositor va descartar aquesta versió i la definitiva va ser estrenada pel també compositor Richard Strauss amb la Berliner Philharmoniker, una altra vegada sense Burmester i també amb l'absència de Sibelius.
4. Simfonia número 5 de Tchaikovsky
Tchaikovsky va ser l'encarregat de dirigir l'estrena de la seua simfonia *opus 36 a Sant Petersburg al novembre de 1888. El compositor mai es va sentir a gust amb aquesta obra, a la qual considerava inferior a la Quarta Simfonia. Ambdues tenen en comú un leitmotiv dedicat per força de la destinació
5. Concert per a violí de Mendelssohn
La fama que va collir el segon concert que Mendelssohn escrivia per a violí, va provocar que el seu *opus 64 eclipsara per complet la seua primera obra dedicada a aquest instrument. El compositor alemany va pensar en el concertista *Ferdinand David, qui li va ajudar en els passatges més tècnics. Mendelssohn no va poder dirigir l'estrena de l'obra, que sí va comptar amb la participació de David en la Gewandhaus de Leipzig el 13 de març de 1845.
6. Simfonia número 7 de Beethoven
Beethoven va aprofitar un retir de salut per a compondre la que ell mateix va considerar una de les seues millors obres. El músic alemany va dirigir l'estrena al desembre de 1813 a Viena amb una orquestra repleta de músics de primera i a pesar que ja li costava sentir els pianos, segons expliquen músics contemporanis a l'artista. És especialment conegut l'Allegretto, el segon dels quatre moviments, que l'orquestra va haver de repetir com a propina en finalitzar la primera audició.
7. Simfonia número 1 de Brahms
El compositor romàntic alemany va tardar catorze anys a concloure la seua primera simfonia, que es va estrenar al novembre de 1876 sota la batuta del seu amic Felix Otto Dessoff. Pressionat pels quals ho consideraven l'hereu de Beethoven i la seua famosa autocrítica i inseguretats van contribuir al retard de la composició. Hi ha qui va considerar que aquesta simfonia podria haver sigut la Desena de Beethoven, un elogi enverinat que Brahms mai va encaixar bé.
8. Simfonia número 6 de Beethoven
La famosa pastoral de Beethoven es va estrenar el 22 de desembre de 1808 en el mateix concert en què es va interpretar també per primera vegada la Cinquena Simfonia. Amb aquesta composició Beethoven pretén descriure simfònicament la naturalesa i trenca amb l'estructura clàssica, en incorporar cinc moviments, un més de l'habitual.
9. Eine Kleine Nachtmusik de Mozart
Encara es desconeix per què Mozart va compondre La Xicoteta Serenata Nocturna, la n.º 13 per a cordes en sol major, una de les seues obres més conegudes i estrenada a l'agost de 1787. Comptava amb cinc moviments, però s'ha perdut la partitura d'un d'ells. Es podria considerar una compassió màgica, una obra mestra en la qual el músic de Salzburg solament va utilitzar nou simples notes repetides de mil formes.
10. Concert per a Violí de Brahms
Brahms va crear una obra d'una gran dificultat tècnica per a l'instrument solista pensant en el seu amic i virtuós Joseph Joachim, que la va estrenar sota la batuta del compositor al gener de 1879.
No hay comentarios:
Publicar un comentario